L’aeròdrom es va ubicar a l’esquerra del riu Ter, entre els límits del municipi de la Tallada i d’Ullà i la carretera que va de Verges a Ullà, en un lloc anomenat Pla d’Ullà. Aquesta zona de camps de conreu, amb una extensió total de 200 ha, fou requisada l’abril de 1938, així com també el mas d’en Mach, que es va reconvertir en quarter general i caserna d’oficials i soldats destinats al camp. Per construir el camp es van reclutar treballadors dels pobles veïns i es van obrir dues pistes, una amb orientació nord-sud i l’altre est-oest, amb 1500 m de llargada i 300 m d’amplada; es va habilitar un camí d’accés, una garita de sentinella a l’entrada del recinte, dos edificis auxiliars, una caseta barraca per controlar els vols, aparcaments de formigó en forma de T pels aparells, un gran refugi antiaeri per a 150 persones prop del lloc de comandament, i cinc refugis subterranis més petits repartits per la zona oest. També es van disposar vehicles de servei. De moltes d’aquestes construccions, encara se’n conserven vestigis
http://www.latallada.cat/patrimoni/guerra-civil/
..........
La importància de l’aviació fou el motiu principal pel
qual, a finals de l’any 1936, el Govern de la Repúblicadictaminà la construcció i habilitació d’un gran nombre
d’aeròdroms militars escampats per tot el territori amb la
finalitat de combatre els exèrcits franquistes. Mentre durà
la contesa, arreu de Catalunya s’arribaren a construir o ha-
bilitar una cinquantena d’aeròdroms militars, entre per-
manents, eventuals (equipats per al muntatge i reparació
d’avions), secundaris, de socors i d’entrenament. (...)
Un d’aquest aeròdroms es construí en una extensa plana
al·luvial existent a l’esquerra del riu Ter, coneguda com el pla d’Ullà, molt propera al petit poble de Canet, al sud-est
de la Tallada d’Empordà, cap del municipi al qual per-
tany. Una extensa planúria ocupada per camps de conreu,
farratge i cereals situada dins els termes municipals de la
Tallada d’Empordà i Ullà, (...)
Quan a partir del 20 de juny de 1938 es codificaren tots els campsd’aviació republicans existents, li correspongué el núm.
318, en què el 3 feia referència a Tercera Regió Aèria de
Catalunya i Aragó Oriental (Barcelona, Tarragona, Llei-
da, Girona, Saragossa i Osca), l’1 al Primer Sector de la
Regió (formada per cinc sectors) i el 8 el definia com el
vuitè camp del seu sector. (...)
l’aeròdrom de Canet fou utilitzat per a la vigilàn-
cia i protecció de costes, fet pel qual també s’hi destinà una
petita esquadrilla de caces composta per aparells Polikar-
pov I-16 «Mosca» per a intentar dissuadir els avions bom-
barders enemics amb base a l’illa de Mallorca, en què des-
tacaven els poderosos Savoia-Marchetti S-79 «Sparviero» 4 ,
i fer fugir els vaixells de guerra franquistes que transitaven
per les costes catalanes, entre els quals, el temut Canarias,(...)
L'aerodrom republicà 318 (I). Jaume Prat i Pons. País Petit 20. Juliol 2013.
https://turismeverges.files.wordpress.com/2013/06/16-18-colc2b7laboracions-31.pdf
.....................................
"El mes de maig de 1938, sense estar acabat del tot,
arribaren al camp els primers aparells: nou avions dereconeixement i bombardeig lleuger d’origen txecoslo-
vac Aero A-101, coneguts popularment com a Felipes,
muntats i provats als hangars de Cabanes. Més tard
també s’hi afegí una petita esquadrilla de «caces» com-
posta per aparells d’origen rus Polikarpov I-16 Moscai, finalment, també hi tingueren cabuda alguns atro-
tinats avions francesos Gourdou-Lesseurre LGL-32 per
a fer vols de pràctiques i reciclatge «[...] per no perdre
“el veure el terra”»".
"A continuació trobareu alguns d’aquests «fets
de guerra» relacionats amb l’Aeròdrom 318, que hem
pogut recuperar gràcies, bàsicament, a la memòria dels
qui en aquell temps eren nens:
Canarias. En una de les freqüents incursions per la
costa gironina, el creuer de guerra Canarias, un dels
més tristament famosos vaixells de guerra del bàndol
«nacional», es trobava navegant prop de l’Estartit.
Combat al cel. Un dia
l’observatori situat dalt
la muntanya de l’Estar-
tit donà avís que dos
bombarders franquistes,
Savoia-Marchetti SM79
Esparver de l’Aviazione
Legionaria Italiana amb
base a l’illa de Mallorca,
Aterratge forçós. Una tarda de tardor de 1938, un
avió republicà de tipus «caça» que venia de fer una
missió de reconeixement es quedà sense combusti-
ble poc abans d’arribar a l’aeròdrom.
Bombardeig. El dia 23 de gener de 1939, davant
l’alarma que quatre avions italians estaven bombarde-
jant l’Escala, tots els Mosques del camp s’enlairaren i es
dirigiren cap a la propera població.
http://scalatunel.blogspot.com/2006/01/sobre-el-bombardeig-de-1939-lescala.html
Retirada. A principis de febrer de 1939, durant
la retirada cap a la frontera francesa, una part de les
malmeses tropes republicanes es replegaren i posici-
onaren pel territori comprès entre Verges i Torroella
de Montgrí, sobretot dins els límits de l’aeròdrom.
L'aerodrom republicà 318 (II) Fets de guerra. Jaume Prat i Pons. País Petit 21. Gener 2014,
https://turismeverges.files.wordpress.com/2014/01/7-colc2b7laboracions.pdf
...........
"Malgrat tot, mentre restà en
actiu, molts veïns, sobretot mainada de la Tallada, Verges,
Ullà i Torroella, s’acostaren sovint al camp per admirar els
avions i, si tenien sort, veure’n algun aterrar o enlairar-se:
«[...] la gent anava tot passejant a veure el camp per mi-rar cap a quina direcció volaven els avions. Els testimonis
(llavors nens) recorden els Felipes, els Mosques i els Gordus,
els tres tipus d’avions que tingueren activitat en aquest
aeròdrom; [...] hi havia uns avions molt curiosos que te-
nien les ales carrades, no rodones, com tallades amb una
serra, als quals nosaltres anomenàvem “els carrats” i que fe-
ien una fressa semblant a una moto de dos temps; aquests
pujaven i baixaven moltes vegades fregant la pista, sense
acabar d’aterrar (pràctiques de vol); «...» uns altres, els Fe-
lipes, eren força grossos i portaven quatre grans bombes
agafades a la panxa; [...] també hi havia una petita esqua-drilla d’uns quatre o cinc “caces” d’aquells dits Mosques,
que quan passaven per sobre de les cases ho feien molt
baix, quasi rascant els teulats, només per presumir.»
AERO A-101 Felipe / Praga. Era un avió de reconei-
xement i bombardeig lleuger creat l’any 1934 a Txecos-
lovàquia per l’empresa Aero Tovarna Letadel, fundada el
1919 a Praga. Es tractava d’un aparell biplà, biplaça, amb
tren d’aterratge fix i un sol motor tipus ERC-Praga (Isotta
Fraschini) de 990 CV, que li conferia una velocitat màxi-
ma de 265 km/h.
(més informació Aereo A 101)
POLIKARPOV I-16 Mosca. Fou la millor arma que els
republicans reberen de Rússia. Aquest avió soviètic, dissenyat
per Nikolai Nikolaievitx Polikarpov, es convertí la
tardor de 1934, en el primer «caça» monoplà d’ala baixa
amb tren d’aterratge retràctil a entrar en servei de la història.
(més informació Polikarpo o Mosca)
GOURDOU-LESEURRE LGL-32. Era un avió d’ori-
gen francès. Es tractava d’un monoplà, monoplaça, mo-
nomotor amb ala de tipus ombrel·la i tren d’aterratge fix
que fins a 1934 havia servit en l’exèrcit francès i que, a
partir d’aquesta data, pel fet que havia quedat del tot anti-
quat, fou relegat com a aeronau d’instrucció.
(més informació)
L'aerodrom republicà 318 (III) Avions relacionats amb el camp d'aviació. Jaume Prat i Pons. País Petit 22. Juliol 2014,
https://turismeverges.files.wordpress.com/2014/06/07collaboracionsaerodrom.pdf
.......
"El 25 de novembre de 1938, s’informa que el camp
d’aviació s’utilitza com els de Vilajuïga, Vilabertran,
Cassà de la Selva i Vidreres, per a la vigilància i pro-
tecció de costes. Solen haver-hi per aquesta missió
unitats (avions) del grup mixt (“Aeros”, “Gordou”,“Letov” i “Dewoitine”). També explica que s’han
construït refugis per a la tropa. Que hi ha cinc apa-
rells dels anomenats “Felipes” de bombardeig molt
lent i cinc o sis dels anomenats “Gordous”. I afegeix
que tant sols serveixen per a realitzar vols de pràc-
tiques.
Una altra informació del 27 de desembre de 1938,
diu que hi ha dotze aparells de bombardeig lleuger
i divuit o vint “Moscas”. I afegeix que el camp pos-
seeix un bon laboratori fotogràfic.
Segons un plànol posterior a la Guerra Civil, de l’any
1946, sabem que el camp d’aviació disposava de
diverses construccions: el Mas d’en Mac, dos refugis
antiaeris, dues barraques i una casa. Actualment,
totes aquestes construccions encara són visibles i
sabem que n’existeixen més, a part d’aquestes."
"El camp d'aviació del pla d'Ullà". Joan Andreu.
Revista "Aspre i pla", num. 2 juny 2008. La Tallada.
.......................
Estructura
La zona requisada per l’Estat Major era de 2 hectàrees, amb previsió de realitzar-hi, inicialment, 2 pistes no asfaltades de 1.500 m d'allargada. La nova base comptava amb dues pistes orientades a Nord- Sud i Est-Oest, una torre de control, un mecànic-taller, caserna, garita d’accés al camp, punt d’observació costanera, 5 refugis petits i 1 de gran. També hi havia una mena d’aparcaments que tenien forma de lletra T, pel correcte aterratge dels avions i com era habitual, el recurs d’aprofitar masies locals.
Anàlisis del
refugi gran
http://eldarrerfront.blogspot.com.es/2014_07_01_archive.html
Planol del refugi antiaeri més gran.
.bmp)
Plànol dels refugis antiaeris petits.
.bmp)
http://dreammaster6.blogspot.com.es/p/aerodromos.html#1,6
tret de : http://www.network54.com/Forum/394728/thread/1286569947/El+Aero+A-100+series+%28incluyendo+el+Aero+A-101+en+Espa%C3%B1a%29+parte+1
cap al mig de la pàgina es poden trobar les fotos. (és un bloc molt llarg)
Pictures 71-78: Most, so not all of these pictures of the Republican A-101 LA-002 are taken during a propagandistic photo session at La Señara. Photos at other locations or from different Republican A-101s are unknown to me.
